miércoles, enero 31, 2007

Estic aquí ,en la meva habitació ,ser per ser ,estar x estar
amb el cap en un altre lloc quin malestar....
Em passo els dies encantada,embobada la feina espera
no me atosigues vullc estar així relaxada....

Quin mal son,quin patir,quina vida aquesta
voldria poderte sentir,voldria que fos festa.......

Penso ,penso estic molt lluny voldria ser en persona i tot açó
que parlo ho dic de veritat ,res es broma....
He de fugir,he de sortir així no es pot sentir....
La vida segueix,voldria se peix,tirarme al mar,per
poder nadar, poderme alliberar....

Quin mal son,quin patir,quina vida aquesta
voldria poderte sentir,voldria que fos festa.......

Torno al treball,un altre setmana,dilluns,dimarts....
com passa el temps,com corre i jo del meu cap no t'esborre....
He de agafar un tren,anar a veuret,del meu cap no puc treuret...
Et vullc veure ho necessito,no es capritxo ,es necessitat i ho dic
de veritat.

Quin mal son,quin patir,quina vida aquesta
No es capritxo t'ho diu la bichooooooo....

2 comentarios:

Empar dijo...

T'has lluit, ehhh??
Però si només ho llegim tu i jo no val !!!
Així que ja saps....
Muaaaaaaaaaaaa !!!!

perleta dijo...

esic content que haguis tornat a escriure rakel.I que tamb o haguis fet per el perleta i la nostre cançoneta jejeje.No cambis mai bruixete amb tu la perleta sempre te bones estonetes!!!MUAKS UN PETON MOLT FORT!!!